Incidents, petites interrupcions o errors en la freqüència de la realitat, manifestacions, extraordinàries o banals, d’una incongruència intrínseca. Compradors matant-se mort a cops de cogombre, caçadors esquarterant-se entre ells, barbuts que s’afaiten i són tractats com a intrusos pels seus éssers estimats, herois nacionals vexats i arrossegant-se pel fang, amnèsics que han oblidat quin número ve després del 6… Aquestes són només algunes de les miniatures que podem trobar als hilarants i violents esquetxos de Daniïl Kharms.

«Boig, caòtic, aterrador, habitat per personatges incomplets governats per esdeveniments a l’atzar, trobes que l’única manera de sobreviure en aquest món és riure. (…) Una celebració de l’absurd.» Marina Lewycka [The Telegraph]

«Llegint Kharms sentim la por que un pas en fals en un inici, magnificat en el decurs de la narració, podria suscitar resultats monstruosos.» George Saunders [The New York Times Book Review]

Daniïl Ivànovitx Iuvatxov, Daniïl Kharms (Sant Petersburg, 1905- 1942) va néixer dos cops. Segons la seva versió, el van empènyer cap endins perquè havia nascut abans de la data triada pel seu pare. Els seus únics textos autobiogràfics fan referència, de fet, a records dels mesos passats a la incubadora. De la resta de la seva vida coneixem fragments tan esparsos com de la seva obra. Poeta precoç, abraçà les noves idees revolucionàries tant polítiques com artístiques i fundà el seu propi corrent d’avantguarda, OBERIU, considerat un moviment protoabsurdista, mentre sobrevivia escrivint textos per a revistes infantils. Represaliat durant les purgues estalinistes dels anys trenta per “activitats antisoviètiques en el camp de la literatura infantil”, Kharms admeté enfront dels interrogadors de l’NKVD haver renunciat conscientment a la realitat contemporània. L’any 1941 fou reclòs en un dispensari psiquiàtric, on va morir de fam l’any següent, durant el setge de Leningrad.